En la cabina hi ha diversos dispositius: vàlvules, palanques, mesuradors, a més d'un conjunt de ferramentes. Els podem subdividir aproximadament en tres categories:
- En relació al comportament de la caldera
- En relació a la conducció del tren
- Dispositius auxiliars
Els primers són generalment atribuïbles al fogoner, o dels auxiliars? (accudienti?) durant el estacionament en les estacions.
Per tant, tenim la pala per al carbó i els "ganxos" per a intervindre en la llar (per exemple, per a trencar els dipòsits de residus o per a reajustar el carbó al començament o el final de l'estacionament).
En països on les locomotores de vapor han evolucionat, es van dur a terme locomotores amb "Stoker" mecànic. Relacionat amb l'ús del Stoker és el dispositiu que permet agitar el llit de carbó o inclús invertir la graella de la llar per a facilitar i accelerar la neteja.
Adjunts a la part posterior de la caldera es troben els indicadors del nivell d'aigua, que hauria de ser suficient per a cobrir la cima de la llar (sostre de la caldera - la posició de la qual s'indica amb una placa especial) en cas de sobrecalfament i la fusió dels límits de seguretat, de la qual cosa resulta la immobilització de la locomotora i pot tindre un final encara més tràgic i desastrós com és l'esclat de la caldera.
La indicació està donada pel nivell d'aigua arribat en un o dos tubs de vidre en comunicació amb la caldera. Una sèrie d'aixetes serveixen per a verificar el bon funcionament de la mateixa mantenint en comunicació amb l'atmosfera. Per a ajudar l'indicador, que pot danyar-se en un viatge, hi ha tres vàlvules que reduïxen la calor a diverses temperatures. En condicions normals de la més alta hauria d'eixir només vapor, de la més baixa només aigua, i de la mitjana una mescla d'ambdós. Tenint en compte les temperatures involucrades, el maneig d'aquestes vàlvules no és fàcil. Del pis de la màquina sorgixen les palanques per a operar les persianes que permeten el buidatge de la caldera (per exemple, per a la seua neteja).
