1. El tren
2. Extraños en un tren
3. El expreso de Chicago
4. La sombra de una duda
5. Alarma en el expreso
6. Breve encuentro
7. Enamorarse
8. El último tren de Gun Hill
9. El tren de las 3:10
10. El tren de las 3:10 (1957)
11. El maquinista de la general
12. Los hermanos Marx en el oeste
13. El primer gran asalto al tren
14. El caballo de hierro
15. Berlin Exprés
16. Dos hombres y un destino
17. El amigo americano
18. El emperador del norte
19. Deseos humanos
20. La bestia humana
21. Asesinato en el Orient Express
22. Hasta que llegó su hora
23. Ana Karenina (1935)
24. El último tren a Auschwitz
25. La lista de Schindler
26. El tren de la vida
27. Lawrence de Arabia
28. Perdición
29. El puente sobre el río Kwai
30. Con faldas y a lo loco
31. Indiana Jones y la última cruzada
32. Sucedió una noche
33. El golpe
34. Tren de sombras
35. Medianoche
36. El mayor y la menor
37. Berlín: sinfonía de una ciudad
38. Las tres noches de Eva
39. Cuenta conmigo
40. Los viajes de Sullivan
41. Gandhi
42. Casablanca
43. El hombre que mató a Liberty Valance
44. Estación Termini
45. La ley de la hospitalidad
46. La canción del camino
47. Doctor Zhivago
48. Vidas cruzadas
49. Estación central de Brasil
50. French Connection (Contra el imperio de la droga)
51. Días del cielo
dilluns, 31 de maig del 2010
Llibre sobre trens
Aquest volum presenta els coneixements sobre un tema molt atractiu als infants: tracta un àmbit de la realitat social d’una gran presència, com és la comunicació i el transport
per tren.
Hi poden trobar textos explicatius i esquemes, amb vocabulari tècnic i específic. Tant els textos com les il·lustracions –dibuixos i fotografies– pretenen acostar l’infant al coneixement
objectiu d’una part de la realitat.
El llibre presenta diversos nivells de lectura: observació de les fotografies, lectura dels noms dels cartells, cerca d’una informació concreta, ampliació de coneixements, etc.
Les diverses mides i tipografies de les lletres orienten aquests diversos plans de lectura. Tot plegat fa que el llibre es pugui llegir de diverses maneres i diverses vegades, sense
un ordre preestablert. El que ha de prevaldre en la lectura són els interessos de cada infant.
S’observa la il·lustració i es parla de les estacions. S’observen les icones que indiquen els serveis que ofereix una estació, es comenten i es llegeixen els noms que les acompanyen. Se’ls pot fer adonar dels dos sistemes emprats per representar una mateixa cosa i es pot comentar la utilitat de cadascun. Seguidament, se’ls invita a mirar els detalls de l’estació que hi ha a la il·lustració i a trobar-hi els llocs on hi ha situats els principals serveis. S’observen les il·lustracions i es comenten. En aquesta doble pàgina són molt diverses: a la pàgina 8 hi ha el primer pla d’una VIA que n’explica detalladament les parts. A sota hi ha una reproducció d’un gravat antic. A la pàgina 9 hi ha tres il·lustracions ben diferents de les anteriors: una de gran i dues de petites. Es llegeix la informació principal i, amb l’ajut de les il·lustracions, es comenta com ho fa el tren per travessar rius, mars i muntanyes. S’observa que en aquesta doble pàgina hi ha tres tipus d’informacions: una amb lletra més gran i negreta, una altra amb lletra mitjana i una altra amb lletra molt petita. Quin text ens deu anunciar de què parla aquesta doble pàgina, com si fos un títol? Es prova de llegir entre tots i es comenten les paraules PASSATGERS i MERCADERIES. Es tracta d’informacions complementàries i de curiositats que poden interessar en una primera lectura o en posteriors lectures. L’adult pot oferir-se a llegir aquelles informacions que l’infant li demani. Després es poden comentar. S’observen les fotografies del tren i se’n busquen els elements essencials: LA LOCOMOTORA, ELS VAGONS i LA VIA. Entre l’adult i l’infant es llegeix el text i es comenta la definició. A la pàgina 4 només hi ha el nom EL TREN, com a la coberta, i a la pàgina 5 hi ha l’explicació. Després, es busca la paraula LOCOMOTORA al text i s’indica en quines fotografies es veu; es pot fer el mateix amb les paraules VAGÓ i VIA.
per tren.
Hi poden trobar textos explicatius i esquemes, amb vocabulari tècnic i específic. Tant els textos com les il·lustracions –dibuixos i fotografies– pretenen acostar l’infant al coneixement
objectiu d’una part de la realitat.
El llibre presenta diversos nivells de lectura: observació de les fotografies, lectura dels noms dels cartells, cerca d’una informació concreta, ampliació de coneixements, etc.
Les diverses mides i tipografies de les lletres orienten aquests diversos plans de lectura. Tot plegat fa que el llibre es pugui llegir de diverses maneres i diverses vegades, sense
un ordre preestablert. El que ha de prevaldre en la lectura són els interessos de cada infant.
S’observa la il·lustració i es parla de les estacions. S’observen les icones que indiquen els serveis que ofereix una estació, es comenten i es llegeixen els noms que les acompanyen. Se’ls pot fer adonar dels dos sistemes emprats per representar una mateixa cosa i es pot comentar la utilitat de cadascun. Seguidament, se’ls invita a mirar els detalls de l’estació que hi ha a la il·lustració i a trobar-hi els llocs on hi ha situats els principals serveis. S’observen les il·lustracions i es comenten. En aquesta doble pàgina són molt diverses: a la pàgina 8 hi ha el primer pla d’una VIA que n’explica detalladament les parts. A sota hi ha una reproducció d’un gravat antic. A la pàgina 9 hi ha tres il·lustracions ben diferents de les anteriors: una de gran i dues de petites. Es llegeix la informació principal i, amb l’ajut de les il·lustracions, es comenta com ho fa el tren per travessar rius, mars i muntanyes. S’observa que en aquesta doble pàgina hi ha tres tipus d’informacions: una amb lletra més gran i negreta, una altra amb lletra mitjana i una altra amb lletra molt petita. Quin text ens deu anunciar de què parla aquesta doble pàgina, com si fos un títol? Es prova de llegir entre tots i es comenten les paraules PASSATGERS i MERCADERIES. Es tracta d’informacions complementàries i de curiositats que poden interessar en una primera lectura o en posteriors lectures. L’adult pot oferir-se a llegir aquelles informacions que l’infant li demani. Després es poden comentar. S’observen les fotografies del tren i se’n busquen els elements essencials: LA LOCOMOTORA, ELS VAGONS i LA VIA. Entre l’adult i l’infant es llegeix el text i es comenta la definició. A la pàgina 4 només hi ha el nom EL TREN, com a la coberta, i a la pàgina 5 hi ha l’explicació. Després, es busca la paraula LOCOMOTORA al text i s’indica en quines fotografies es veu; es pot fer el mateix amb les paraules VAGÓ i VIA.
Trens electromagnetic
El Tren Electromagnètic Veneçolà és un Projecte iniciat en l'Institut Veneçolà d'Investigacions Científiques (IVIC) en l'any 1967 i posteriorment desenvolupat en la Universitat dels Andes a Veneçuela. Des del seu inici, es va buscar la participació activa de l'Estat en el desenvolupament de la Tecnologia dels Ferrocarrils Electromagnètics, idea que va ser ratificada pel distingit Dr. Fernández Morán en 1989. El TELMAGV és un sistema electromagnètic de transport massiu terrestre, no rodant, que no requereix de la fricció mecànica per a la seva propulsió i guia com els trens convencionals.
La idea fonamental d'aquest sistema consisteix a utilitzar un Motor Lineal de Reluctancia para la seva propulsió, guia i sustentació. Aquest motor utilitza les mateixes forces electromagnètiques que propulsan als motors rotatius, només que en comptes d'utilitzar una transmissió per a aplicar el parell a les rodes, aplica aquestes forces electromagnètiques directament entre el vehicle i el rail, la qual cosa disminueix considerablement la fricció i el desgast mecànic. A més no posseïx limitació en pendents, ja que no requereix d'una fricció roda – rail per a la seva propulsió.
Encara que el seu principi de funcionament és per forces electromagnètiques, no és exactament un Maglev, ja que no pot denominar-se levitado per tenir un contacte elèctric entre el vehicle i la via. La raó principal d'aquest contacte és fer un rail passiu (no bobinat), el que disminueix el seu cost de construcció.
El TELMAGV està emmarcat dintre del desenvolupament endogen, orientat cap a la preservació de la integritat territorial, la sobirania, la seguretat, la defensa de la nació i la consolidació de la integració llatinoamericana.
La idea fonamental d'aquest sistema consisteix a utilitzar un Motor Lineal de Reluctancia para la seva propulsió, guia i sustentació. Aquest motor utilitza les mateixes forces electromagnètiques que propulsan als motors rotatius, només que en comptes d'utilitzar una transmissió per a aplicar el parell a les rodes, aplica aquestes forces electromagnètiques directament entre el vehicle i el rail, la qual cosa disminueix considerablement la fricció i el desgast mecànic. A més no posseïx limitació en pendents, ja que no requereix d'una fricció roda – rail per a la seva propulsió.
Encara que el seu principi de funcionament és per forces electromagnètiques, no és exactament un Maglev, ja que no pot denominar-se levitado per tenir un contacte elèctric entre el vehicle i la via. La raó principal d'aquest contacte és fer un rail passiu (no bobinat), el que disminueix el seu cost de construcció.
El TELMAGV està emmarcat dintre del desenvolupament endogen, orientat cap a la preservació de la integritat territorial, la sobirania, la seguretat, la defensa de la nació i la consolidació de la integració llatinoamericana.
Cultura
El tren està fortament present a la literatura, cinema, videojocs, etc. És un món propici per a la intriga (políciaca, d'espionatge, retrobaments i drama sentimental) i un lloc per a viatgers d'aventura i suspens. També hi ha una gran imaginació al voltant de certs tipus de trens com el Transiberià, l'Orient Express, tren de nit, etc.
En la literatura, alguns exemples són els llibres d'Agatha Christie com "el tren de les 4:50", "Assassinat a l'Orient Express" i "El misteri del tren blau". Al cinema es coneixen pel·licules com "Estranys en un tren" d'Alfred Hitchcock i Transamerica Express d'Arthur Hiller.
En la literatura, alguns exemples són els llibres d'Agatha Christie com "el tren de les 4:50", "Assassinat a l'Orient Express" i "El misteri del tren blau". Al cinema es coneixen pel·licules com "Estranys en un tren" d'Alfred Hitchcock i Transamerica Express d'Arthur Hiller.
Trens de alta velocitat
La gran velocitat a la que pot arribar aquest mitjà de transport ha permés que pugui competir amb el transport aeri per a distàncies d'entre 300 a 900 quilòmetres. La infraestructura necessària per on circulen aquests trens han de tenir característiques de qualitat força elevades com rampes que no superin els 12,5 mil·lèsimes, amplis radis de corba entre 4.000 i 7.000 metres, una separació entre vies de 4,7 i 5 metres,
El primers trens d'alta velocitat foren els anomenats Shinkansen del Japó al 1964. Actualment un dels països pioners amb aquest tipus de trens és França, els trens TGV (marca comercial de SNCF) són dels trens que poden arribar a més velocitat. A Espanya la primera línia de ferrocarril condicionada per a la circulació de trens d'alta velocitat fou la LAV Madrid-Sevilla construida per a l'Exposició Universal de Sevilla 1992.
El primers trens d'alta velocitat foren els anomenats Shinkansen del Japó al 1964. Actualment un dels països pioners amb aquest tipus de trens és França, els trens TGV (marca comercial de SNCF) són dels trens que poden arribar a més velocitat. A Espanya la primera línia de ferrocarril condicionada per a la circulació de trens d'alta velocitat fou la LAV Madrid-Sevilla construida per a l'Exposició Universal de Sevilla 1992.
El personal dels trens
Actualment el servei ferroviari no necessita tant personal a dalt dels trens i és habitual que només hi hagi un maquinista i a vegades un revisor. Als primers trens el personal era divers:
Maquinista: conductor del tren.
Fogoner: alimentava el fogar amb carbó,als trens de vapor.
Inductor o cap de tren: Coordinava totes les activitats realitzades al tren. La seva autoritat era vigent mentre el tren circulava, quan el tren estava parat en un estació, el cap d'estació era la màxima autoritat.
Guardafrens: era l'encarregat de frenar els trens amb accions individuals sobre cada vagó, segons les ordres del maquinista que feia servir un xiulet.
Mosso de tren: Organitzava i duia a terme el treball de càrrega i descàrrega de mercaderies. També atenia als viatgers.
Interventor o revisor: Efectuava el control de viatgers.
Maquinista: conductor del tren.
Fogoner: alimentava el fogar amb carbó,als trens de vapor.
Inductor o cap de tren: Coordinava totes les activitats realitzades al tren. La seva autoritat era vigent mentre el tren circulava, quan el tren estava parat en un estació, el cap d'estació era la màxima autoritat.
Guardafrens: era l'encarregat de frenar els trens amb accions individuals sobre cada vagó, segons les ordres del maquinista que feia servir un xiulet.
Mosso de tren: Organitzava i duia a terme el treball de càrrega i descàrrega de mercaderies. També atenia als viatgers.
Interventor o revisor: Efectuava el control de viatgers.
dilluns, 17 de maig del 2010
Types
There are various types of train designed for particular purposes. A train can consist of a combination of one or more locomotives and attached railroad cars, or a self-propelled multiple unit (or occasionally a single powered coach, called a railcar). Trains can also be hauled by horses, pulled by a cable, or run downhill by gravity.
Special kinds of trains running on corresponding special 'railways' are athmosferic railways, monotails, high spid railways, magleis, rubber-tired undergrownd, funicular and cog railways.
A passenger train may consist of one or several locomotives, and one or more coaches. Alternatively, a train may consist entirely of passenger carrying coaches, some or all of which are powered as a "multiple unit". In many parts of the world, particularly Japan and Europe, high-speed rails, is utilized extensively for passenger travel.
Freight trains comprise wagons or trucks rather than carriages, though some parcel and mail trains
Història del tren a Catalunya
El primer tren que va circular a Catalunya, i a la Península Ibèrica, va circular per la línia Barcelona-Mataró que es va inaugurar el 28 d'octubre de 1848. Aquesta locomotora era un tren de vapor anomenada "la Mataró", actualment es pot trobar una rèplica al museu del ferrocarril de Vilanova i la Geltrú .La construcció de la línia línia Barcelona-Mataró va ser impulsada per un mataroní anomenat Miquel Biada i Bunyol, que havia tornat de fer fortuna a les Amèriques. Va tenir la oportunitat de veure la primera línia espanyola de ferrocarril a la illa de Cuba i va apostar amb un periodista català que uniria Barcelona i Mataró per tren. Amb la inversió de la seva fortuna, l'aportació de dotze socis de Barcelona i la de alguns bancs anglesos, va reunir el capital necessari per fer front al seu projecte. Malauradament va morir tres mesos abans de la inauguració de la línia a conseqüència d'una i pneumònia que va contraure quan passejava armat per les vies en construcció, durant les nits, per evitar l'acció de sabotatge per part de detractors del projecte.
Que es un tren?
Un tren és un vehicle que circula sobre rails i fa possible el transport ferroviari. consisteix en un conjunt de vehicles connectats que són capaços de moure's junts al llarg d'una via de ferrocarril per transportar mercaderies o passatgers. Els vagons i locomotores de ferrocarril que no utilitzen eixos simples descansen sobre una estructura rodant anomenada bogi. La propulsió pot venir de diverses fonts. Sovint és proporcionada per una locomotora o per unitats múltiples autopropulsades. Els trens més moderns són impulsats per locomotores amb motors dièsel o elèctrics.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
